L’Art de Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss, el pare de l’antropologia moderna, mor als 100 anys.

0 levi

Teòric destacat de l’estructuralisme,  en fou el seu introductor en el camp de l’antropologia cultural i social. I ens honora amb una vida dedicada a innovar el pensament i a canviar la mirada de la societat occidental cap a les anomenades cultures «primitives» o «salvatges».

Lévi-Strauss va desaparèixer amb la discreció que el caracteritzava, en silenci, sense grans funerals ni comiats multitudinaris. La seva mort va sorprendre a tothom quan ja se n’havien celebrat les exèquies en la intimitat familiar. L’últim gest d’humilitat d’una gran personalitat en el pla intel·lectual i humà.

«Odio els viatges i els exploradors. I aquí em teniu, disposant-me a relatar les meves expedicions…». Així comença Tristos tròpics (1955), l’obra amb què Lévi-Strauss va revolucionar la seva època desmuntant la idea que hi ha societats superiors a altres i, en conseqüència, destruint les pretensions científiques del racisme. Durant la seva vasta carrera, no va deixar de denunciar l’arrogància occidental posant en relleu la complexitat i riquesa cultural de les civilitzacions considerades inferiors.

«Res permet afirmar la superioritat o inferioritat intel·lectual d’una raça respecte d’una altra», va sentenciar.

0000279783-077

Nascut a Brussel·les en el si d’una família jueva, als 27 anys Lévi-Strauss va viatjar al Brasil per ensenyar sociologia a la Universitat de Sao Paulo. Del seu contacte amb els indis bororos i caduveos del Mato Grosso i els nambikwares de la selva amazònica neix una inquietud pel planeta que el convertiria en precursor de l’ecologisme. «Els humans es dirigeixen cap a una espècie d’enverinament intern», havia declarat.

Al tornar a París, el 1941 va haver d’emigrar a Nova York per fugir de l’amenaça nazi. Allà va conèixer el lingüista Roman Jakcobson, la col·laboració amb el qual va ser determinant per al naixement del mètode estructuralista, que posa l’accent en l’estructura i no en el subjecte, en el tot sobre la part. És a dir, és la societat la que modela l’individu. Lévi-Strauss va aplicar aquest sistema al conjunt dels seus estudis.

A El pensament salvatge (1962), l’antropòleg va explorar els mecanismes ocults de les cultures, i va defensar que eren igual de complexos en les societats sense escriptura que en les considerades desenvolupades. En la seva obra, denuncia també el que qualifica d’«uniformització del món». Avançant-se novament al seu temps, prediu els efectes perversos de la globalització. «La humanitat s’instal·la en una monocultura, es disposa a produir una civilització de massa», va lamentar en una de les seves rares entrevistes l’home que va escrutar la mitologia i va desvelar l’enigma del tòtem. 

Honorem doncs a aquest pensador i estudiós de l’home i la cultura humanes. Que a l’any 1973 ja rebia el premi europeu Erasmus i el 2005, rep el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l’economia, o altres àmbits del coneixement, des d’un fort compromís personal ètic i humanístic.

Entre els seus llibres cal destacar: Estructures elementals del parentesc (1949), Raça i història (1952), un famós assaig-manifest que va escriure per encàrrec de la UNESCO per contribuir al programa de lluita contra el racisme; la seva autobiografia Antropologia estructural (1958), Tristos Tròpics (1955) i El pensament salvatge (1962) entre d’altres.   

Gràcies Claude Lévi-Strauss!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: